bucinareis
Español[editar]
bucinareis | |
seseante (AFI) | [bu.siˈna.ɾei̯s] |
no seseante (AFI) | [bu.θiˈna.ɾei̯s] |
silabación | bu-ci-na-reis |
acentuación | llana |
longitud silábica | tetrasílaba |
rima | a.ɾeis |
Forma verbal[editar]
- 1
- Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de bucinar.
- Uso: anticuado.